Marta Rosell Chust, “Pedra Artificial”_ 6è

La Marta és una de les artistes del col·lectiu KGG. El curs 2018-19, ja ens va visitar amb LES NORMES DEL JOC, una proposta que va que començar i acabar al carrer, una gran experiència on també ens va acompanyar el Roc.

El 7 de novembre d’aquest curs, la Marta va entrar a l’escola Auró per fer-nos una nova proposta, aquest cop des de l’aula de visual i plàstica. Per presentar-se ens va regalar un diari, el resultat d’un procés de treball que va portar a terme a l’Institut de Santiago Sobrequés i Vidal, emmarcat dins el projecte Bòlit Mentor 2018-19, una publicació que ens va convidar a reflexionar.

– Escriure “no volem fer res” és fer alguna cosa? –

Els nois i noies de l’Institut Santiago Sobrequés i Vidal  es van preguntar si l ‘escola és una presó.

Falta picar els comentaris respostes!

Per començar a treballar, ens va despertar la curiositat amb dos plànols d’un mateix fragment de l’eixample on no hi havia els noms dels carrers, dues còpies que va fer ella mateixa, rés de fotocòpies!

Fotografia que ens va enviar la Marta, és ella a casa seva, aprofitant la llum del sol per calcar.

La seva proposta va ser “inventar hipòtesis pensant perquè els carrers es diuen com es diuen“. Ens va demanar que totes les idees que sortissin les hauríem d’encabir als plànols. Vam fer servir llapis i retoladors, papers de reciclatge, cinta adhesiva i barres de pega.

Aquests plànols ens van servir per arribar a l’exposició col·lectiva “Pas3 : Irrupció” de la Sala d’Art Jove. La Marta hi tenia exposat el seu projecte “Pedra artificial”:

Pedra Artificial és una investigació a l’entorn de la intencionalitat política dels noms dels carrers com a usos del passat i una metàfora dels vestigis del franquisme en relació al seu context social i geogràfic. Es centra en l’especulació de la perdurabilitat, pel que fa a la vida útil, d’una placa concreta amb un nom franquista que senyalitza el nom d’una avinguda al municipi de Doñinos de Salamanca, a través de mapes i gràfics que mostren càlculs de la seva possible destrucció. 

A la Sala ens va rebre la Marta Vilardell amb una presentació de l’espai i de l’exposició. Resulta que a la Sala d’Art Jove només s’accepten projectes d’artistes menors de 30 anys…

L’exposició de la Marta ens va retornar a la paraula hipòtesi, un camp obert ple de possibilitats. Una sala plena d’escrits, fotografies  i dibuixos  carregats de propostes i l’àudio d’una conversa. Ens va sorprendre com aquesta artista, a través del món de les idees i el dibuix, va observar i viure com es transformava allò que li generava un dubte.

(falta foto missatge whatsapp i foto dibuix!)

Vàrem aprofitar l’espai de la Sala per fixar-nos en el plànol que havien fet els nois i noies de sisè,  llegir les hipòtesis de l’origen dels noms d’alguns carrers va ser un gran moment, molt divertit! molta informació!

I en acabat el Sergi es pregunta – I tot això perquè vas veure una placa?–

I la Marta respon – Sí, com qui estira un fil-

I la Júlia afegeix– com una bola que creix-

Gràcies Marta!